Treballa a la Universitat de Jyväskylä des del 1993. Actualment, és investigador principal en el Departament d’Història i Etnologia de la Universitat de Jyväskylä. Ha estat professor responsable del Màster en estudis arxivístics (2013-2020) i del Mòdul de gestió de dades (2020).
Ha estat docent (professor adjunt) en quatre universitats (universitats de Jyväskylä, Hèlsinki, Oulu i Turku).
Una de les seves especialitats és la història de l’esport (esports i societat). Ha publicat diverses monografies i articles científics (revisats) en diferents fòrums sobre el tema.
És el president de la Societat Finlandesa d’Història de l’Esport des del 2008 i l’editor en cap de la publicació científica i revisada The Yearbook of the Finnish Society for Sport History (‘Anuari de la Societat Finlandesa d’Història de l’Esport’) des del 1997.
«Archives, Gender Equality and Sexual Harassment – Social Memory as a Constructor of Societal Understanding»
(«Arxius, igualtat de gènere i assetjament sexual: la memòria social com a constructor de comprensió social»)
La igualtat de gènere i l’absència d’assetjament sexual són drets bàsics per a les persones. Avui dia, les persones es fixen molt en aquests temes. No obstant això, no només són fenòmens moderns, perquè ja els podem trobar en documents històrics, malgrat que la terminologia sigui diferent de la nostra percepció social actual.
Pel que fa a la percepció social, els documents que descriuen els nostres temps o el passat en són contribuents essencials. Aquí és on rau la importància dels arxius. Contenen els documents que, per exemple, inclouen informació sobre el passat, dades sobre les quals construïm la nostra percepció… però només és possible si als arxius s’han conservat els documents rellevants. És a dir: els arxius són la base de la nostra memòria social. En conseqüència, els materials d’arxiu són constructors de la nostra percepció social.
En aquesta presentació, expliquem com i per què els arxius construeixen la nostra percepció social pel que fa a la igualtat de gènere i l’assetjament sexual. El punt de vista es basa en la teoria arxivística i els coneixements pràctics dels estudis arxivístics. La igualtat de gènere i l’assetjament sexual s’utilitzen com a exemples perquè es pugui destacar la matèria essencial relacionada amb els drets bàsics i es pugui iniciar una discussió sobre aquest tema.